Skip to content

ON COMENÇA LA REVOLTA?

 

La història de la humanitat és una orgia de sang. Una història d’odi i a vegades també de generositat però la sang regalima sense pausa.
Sempre m’havia sentit còmode aplicant-me el qualificatiu d’esquerres. Ara ja no.
Les millors idees que som capaços de generar, massa sovint acaben en tragèdia.
Quan cal portar-les a la pràctica, surt el pitjor que tenim a dins nostre. I és clar acaben sent una aberració.
Així doncs em cal preguntar-me el motiu.
Volem canviar el món sense canviar-nos a nosaltres mateixos. Partint d’aquesta premissa no hi ha possibilitat d’arreglar res.
Estem carregats d’odi, de supèrbia, de vanitat i un llarg etcètera. El lògic corol·lari és evident: per més bones que siguin les intencions a la pràctica han d’acabar malament.
Em sembla que primer caldria que escombréssim la pròpia casa, però això porta molta feina i és més fàcil donar la culpa als altres de tot el què va malament.
Si tinguéssim un cor generós i no visquéssim carregats d’idees prestades- que pensem que són nostres però en realitat no ho són- de prejudicis, de construccions mentals que creiem inamovibles, estic convençut que les coses que emprenguéssim anirien molt millor.
Jo no m’escapo pas d’aquesta situació que he relatat, però al menys en sóc conscient.
La revolta comença a dins nostre i sense aquest canvi necessari no podem fer res massa positiu per canviar l’estat de les coses.
La sang seguirà regalimant i empastifant tot el planeta. Les injustícies clamoroses continuaran. Ens feriran el cor i això és bo perquè vol dir que som sensibles.
La única solució que hi veig és com ja he dit, intentar arreglar primer la pròpia casa perquè ningú no pot donar el què no té. Si una persona no està en pau amb ella mateixa pot expandir pau cap als altres? La meva resposta és que això va en contra de les lleis que regeixen la naturalesa humana.
Tot i així no em penso pas rendir, voldria aportar el meu petit granet de sorra per a un món més just. Molts petits grans de sorra quan es compacten formen una muntanya.
Tinc un projecte al cap que vull realitzar a un petit poblet Bolivià que s’anomena Bañaditos, amb l’ajuda d’un amic meu- vigatà, cristià de base- que hi resideix. Permeteu que no l’expliqui perquè semblaria vanitat. Ho faré -no ho dubteu- i serà el meu petit gra de sorra i em sentiré content i això em farà més lliure.

Article publicat al bisetmanari el 9 NOU

 

 

 

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*