Skip to content

EL 9N NO VOTARÀ NINGÚ

Prou de mentides senyors polítics. No enganyin més als ciutadans. Vostès saben que el 9 N no hi haurà cap votació sobre la independència de Catalunya o la creació d’un Estat propi.
No em prenguin per imbècil. No em crec les seves mentides compulsives.
Els hi explicaré el què passarà encara que vostès ja ho haurien de saber. S’aprovarà la Llei de Consultes, aquesta serà recorreguda al TC que admetrà a tràmit el recurs i la suspendrà provisionalment.
Ja ha dit el President de la Generalitat, senyor Artur Mas, que no es violarà la legalitat vigent per a realitzar la consulta. El comprenc, perquè el contrari el portaria de dret a la presó.
Així doncs no votarem i ja està. Algú potser pensarà que estic en contra de la consulta. És radicalment falç. Crec que és legitima i democràtica i si volen saber més el hi diré quin seria el meu vot: Sí i Sí.
No sé què passara després. Hi ha dues possibilitats: CiU pacta amb el PSC per esgotar la legislatura o hi ha eleccions anticipades que guanyaria Esquerra Republicana sense majoria absoluta.
Que faran després CDC i UDC? No en tinc ni idea, però ja els avanço que no hi hauria una llista unitària entre CDC i ERC.El motiu? ERC sap que guanyarà i no voldrà pas compartir el triomf. Per altra banda CDC i UDC en aquest hipotètic govern hi tindrien molt a perdre i poc a guanyar. ICV i les CUP són casos diferenciats malgrat estar a favor de la consulta.
Aniré a la manifestació del dia 11 de setembre però ja en començo a estar cansat.
El senyor Mas diu que no té un pla B. No fotem, collons! Això seria imperdonable.
També m’agradaria saber si el tenen a ERC, perquè tampoc aclareixen res.
Prou de mentides, insisteixo, n’estic ben fart. Tot clímax té més tard o més d’hora una decaiguda i amb això juga Madrid.
Els únics que votaran el 9 N seran en Jordi Pujol i la seva família, però ho faran a Andorra, simbòlicament, defensant les essències d’una pàtria que no és la meva. La dels què donen lliçons morals als altres mentre roben a cor que vols.
Jo prefereixo la Catalunya que representa l’Escolania de Montserrat, però també la que sona al compàs de la rumba catalana.
Adéu Pere Pubill Calaf (Peret), et dedico de tot cor aquest article. Et trobaré a faltar. Avui m’has fet plorar. La teva alegria de viure i l’estimació profunda que tenies per Catalunya, la qual vas demostrar especialment al Concert per a la Llibertat al camp del Barça. Que tenen a veure els Pujol amb tu i jo? Res. I ara plego d’escriure perquè irritar-se és molt dolent per a la salud.
Llucià Guiteras
Notes de l’autor:1) article dedicat a Pere Pubill Calaf (Peret). Rei de la rumba catalana, traspassat recentment.
2) Aquest article va ser escrit i publicat abans del gran èxit de la manifestació del 11-9-2014 però em reafirmo en el seu contingut.

Article publicat al Diari de Manlleu

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*