Skip to content

HA MORT EMILIO BOTIN

 

Miro molt poc la televisió. Tot i que haig de reconèixer que fa pocs dies em vaig empassar els tres “Padrinos” sencers i que m’agrada molt el futbol i estic subscrit a Gol TV. A part del Diari de Manlleu i el 9 NOU a vegades llegeixo premsa nacional catalana però no pas cada dia.
Les pèssimes notícies es repeteixen i em produeixen tristesa.
Vaig trucar a un amic i em va relatar que havia traspassat Emilio Botin, el gran banquer que dirigia la corporació Banco de Santander i em va explicar que tots els mitjans anaven plens de la notícia.
Em va detallar que havia mort d’un atac de cor mentre dormia, també que sempre viatjava amb el seu avió privat i un metge al seu costat.
Lamento escriure que no vaig sentir cap emoció. Ara li faran moltes necrològiques dient que era una gran persona.
És dur el què estic escrivint, però no vaig ser capaç de sentir cap mena de compassió.
El seu germà va declarar que era un home al qual no li agradaven els diners. Dedueixo que estava enganxat al poder. En el fons és el mateix. Una de les seves frases més famoses va ser: “Mientras yo viva no permitiré que Catalunya sea independiente” D’orgull no n’hi mancava pas. Vist que ha traspassat, ara moltes persones han fet un acudit fàcil i lògic: un cop mort el senyor Botín, aconseguir la independència ja deu ser més fàcil.
Ens hem tornat del tot insensibles al sofriment dels altres a base de veure imatges i més imatges de guerres, disputes, intoleràncies, genocidis, crims, en definitiva, contra els drets bàsics de la humanitat. No cal patir per a la preservació del llops, nosaltres ja els representem.
No tinc cap mena d’odi cap el difunt senyor Botín, però no sento res de res.
Alguns mitjans de comunicació són una font de vergonya. No crec que el traspàs d’Emilio Botín es mereixés cap portada. Opino que hagués estat millor fer-ne una de tots els nens que aquell dia van morir al nostra planeta per desnutrició i malalties perfectament curables.
És clar però, que això ja no és notícia i que hagués deixat insensibles a molts lectors.
No em sento culpable de res però em sap greu que el traspàs d’Emilo Botín em deixi insensible. Al cap i a la fi, malgrat les enormes distàncies econòmiques i filosòfiques, també era una persona.
M’estic fent gran i potser tinc el cor cansat. Què hi farem!

Article publicat al Diari de Manlleu

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*