Skip to content

ASSEGUTS AL SOFÀ

 

Penso que moltes vegades en carreguem d’activitats perquè així no ens sentim sols i fins tot és una manera d’omplir el nostre buit interior, de calmar l’angoixa interna que patim i evitar l’avorriment.
Un engany que sovint, la nostra ment no detecta. També hi juga la vanitat, i d’altres factors.
Proposo al lector que faci un experiment: asseure’s al sofà de casa. Ben sol, sense música ni televisió, ni diaris, ni altres persones. En definitiva que es quedi sol amb ell mateix. No oblidem que naixem sols i traspassem sols.
Segurament podrà observar un inquietud creixent, un malestar, un nerviosisme. Si està atent, possiblement, s’adonarà que la seva ment va saltant d’una idea a una altra i que no la pot pas aturar. No la controla en absolut i no està en el moment present. Finalment s’aixecarà del sofà i segurament pensarà: això no serveix de res! Haurà observat però, que, quan està sol amb ell mateix, no està en pau, que li manca quelcom. Que no pot fixar la ment en el moment present.
A poc a poc vaig reduint -dins del que és possible i realista- les meves activitats. També vull matisar que n’hi ha que m’omplen molt i em serveixen per a connectar amb el meu JO més profund. Aquest no té res que veure amb el que coneixem habitualment i que configura una personalitat superficial i falsa amb la qual ens identifiquem.
El més fàcil a la vida és acceptar una doctrina prestada. No qüestionar-la. Això dóna seguretat i evita que et preguntis moltes coses, a vegades poc agradables, i que et poden fer trontollar.
Això no va amb el meu caràcter. Em cal experimentar per mi mateix i treure conclusions. Haig de reconèixer que aquest camí no és gens fàcil de recórrer i massa sovint et porta a situacions que et voldries haver estalviat de viure. També té un gran premi. El de sentir-se honest amb un mateix i en definitiva també amb els altres.
La vida m’ha ensenyat que els camins fàcils no porten enlloc. També que els difícils són problemàtics perquè cal enfrontar-se amb un mateix.
No em puc pas conformar amb menys. Em van parir així! Què hi farem!
L’obligació bàsica d’un guerrer és lluitar amb ell mateix. No intentar-ho, ho considero una covardia. De fet de les derrotes sempre es pot aprendre força coses. Sense derrota no hi ha victòria possible. Vivim en el món dels oposats.
Haig de reconèixer que hi ha moments que em sento sol. Molt sol.

Article publicat al Diari de Manlleu

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*