Skip to content

LA DIPUTADA (HOMENATGE AL GATO PEREZ)

Llegeixo a Viquèpedia que el Gato es deia Xavier Patricio Pérez Álvarez, Va néixer a Buenos Aires el 1951 i va traspassar a Caldes de Montbui el 1990. D’origen argenti es va establir a Catalunya.L’any 1981 va patir un infart la qual cosa li va produir greus problemes problemes de salut amb molta fatiga i hagué de deixar de consumir alcohol. Tot i així, encara, fins al seu traspàs el 1990 va treure dos treballs més al mercat: “Prohibido maltratar a los gatos” i l’ultim íntegrament en català el va titular:”Flaires de Barcelunya”.
He passat uns dies un xic baix d’energia per qüestions personals, però avui m’he llevat content. Ja vaig escriure en aquest bisetmanal que m’agrada amb bogeria la rumba catalana i que el meu artista preferit és el Gato Pérez. Pura teràpia vital!
“La Diputada” és una de les meves peces preferides. Una rumba alegre i corrosiva, carregada de missatge social. Les cançons del Gato, són plenes de lletres basades en experiències personals viscudes sense xarxa. També algunes tenen un fort caràcter irònic i corrosiu.
Hi ha una estrofa a “La Diputada” que diu referint-se als polítics: “Siempre por delante de todos los hombres, han hablado tanto y han hecho tan poco y son los culpables del aburrimiento que se masca en medio de este desencaaanto…”.
Música del poble, per a ballar, cantar i reivindicar.
Hi ha una altra estrofa de la cançó on proclama: “Hablan el idioma de un mundo distante qué jamas consigue llegar a la calle…” Con sus intervenciones nada rutinarias, a un millón de kilómetros de la burocracia abrirá un agujero en el Parlamento en el qué un buen día se colara el pueblo. ¡Se colará el pueblo…!”
Si mai Catalunya és independent que no em toquin la rumba catalana perquè l’art no té llengua doncs les usa totes. No suporto als fonamentalistes siguin d’on siguin.
Noto que cada dia estem tots més cabrejats. Socialment les coses no van bé. El procés català no sabem amb seguretat com acabarà. No sé què passa però hem perdut l’alegria de viure. I això és molt greu.
No trobareu “La Diputada” penjada a Youtube. Vaig comprar un compact doble al Mallot de la Margot a Manlleu que conté les millors cançons del gran Gato. En canvi n’hi ha d’altres de penjades a Youtube molt bones com per exemple “Gitanitos y Morenos” o “Ebrios de soledad”. Proposo als lectors que es conectin a Youtube i posin la cançó la cançó “Gitanitos y Morenos” i ens posem tots a cantar i a ballar oblidant per un moment les penes i frustracions.
“Gitanitos y morenos son los reyes del compás, y en la sangre de sus venas late un pulso ancestarl. Ahora viene este forastero del sabor, que se mira al espejo del sentir multicolor…”.
Vull dedicar aquest article al Tribunal Constitucional. No caiguem en la depressió. No sé quan ni com s’arreglarà el tema nacional català,peró cal una bona dosi d’alegria i persistència.
Eh! Que la vida no s’atura!

Article publicat al bisetmanal el 9NOU

Il·lustració: www.calarumba.com

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*