Skip to content

POLÍTICA SENSE AMOR

 

Els partits polítics es dediquen massa sovint a discutir entre ells. És la guerra. No crec en el sistema de partits.
Crec en les llistes obertes. Crec en les persones de bona voluntat.Crec en el treball conjunt per aconseguir uns mínims que garanteixin a tots els ciutadans del planeta drets que són inherents a la naturalesa humana. Com per exemple la sanitat universal, l’educació i un llarg etcètera. Qui se situa fora d’aquest principi és un egoista sense escrúpols ni ètica.
No hi ha amor en la política ni compassió pel dolor dels altres. Tampoc moltes vegades cap intenció d’arribar a acords que serien beneficiosos pels ciutadans.
De fet tota la responsabilitat no la tenen els polítics perquè aquí podem votar (no sempre). El resultat explica moltes coses. Surt la mitjana del què som tots plegats. Sempre donem la culpa als altres del què no ens agrada i eludim les responsabilitats personals. En definitiva, som una colla d’irresponsables que ni tan sols sabem demanar perdó quan ens equivoquem.
L’Ajuntament de l’Esquirol és el paradigma d’aquesta vergonya. Querelles, denúncies entre regidors, associacions de “boletaires” que es creuen Déu i que defensen interessos personals plens d’odis ancestrals. Tots barallats. Ja s’ho faran, malgrat que jo hi resideixi em sento de Manlleu.
L’especie humana camina cap al caos més absolut. Ens estem carregant el planeta, la nostra casa. El bé comú, per a molts, no importa gens ni mica. No hi ha manera de trobar un punt d’equilibri entre la llibertat individual i els drets i obligacions col·lectives.
Sense amor ni compassió cap el propi dolor i el dels altres no avançarem mai. Sense aquesta premissa no hi ha cap possibilitat d’arreglar les coses.
La separació és simple aparença, la realitat més profunda n’és una altra. Formem una unitat amb tot el què existeix i això que afirmo es pot comprovar.
La paraula partit ja ho diu tot. És el contrari d’unit.
Vist el què he escrit el lector ja pot entendre el perquè mai m’he presentat a cap mena d’elecció tot i que a vegades he sentit ganes de treballar des de l’Ajuntament per la ciutat de Manlleu. Que ningú m’interpreti malament. Les coses clares. Ara no acceptaria pas anar a cap de les llistes que es presentaran. Estic massa decebut de l’especie humana i em sembla que tan sols per tocar els collons,el primer dia ja votaria el contrari del què em digués el partit.
Insisteixo no m’interessa la política quan no incorpora l’amor i la compassió. Jo posaria a un orangutan com a president de l’ONU. Estaria més tranquil

Article publicat al Diari de Manlleu

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*