Skip to content

QUAN…

 

De la serenor en diuen insensibilitat/ De la passió en diuen bogeria/ De la contemplació en diuen perdre el temps/ De l’humor en diuen frivolitat/ De l’adversitat en diuen problema/ De la bondat en diuen ingenuïtat/ De la cultura en diuen saviesa/Del sentiment de culpa en diuen responsabilitat/ D’acumular coneixements en diuen aprenentatge/ D’adoctrinar en diuen educar/ De l’evidència en diuen complexitat/ de l’excés en diuen necessitat/ Del pensament en diuen vida/ Del fanatisme en diuen religió/ De la fantasia en diuen realitat/ De l’alegria passatgera en diuen felicitat/ De la dependència en diuen amor/ Del germà en diuen estrany/ Del servilisme en diuen altruisme/ De la sensibleria en diuen sensibilitat/ De la rutina en diuen estabilitat/ D’establir-se en un perjudici en diuen tenir criteri/ De la pena en diuen compassió/ De la fe en diuen somniar truites/ De la sensació de misteri en diuen infantilisme/ De saber callar en diuen covardia/ De la flexibilitat en diuen docilitat/ De la valentia en diuen imprudència/ Del saber que no se sap en diuen ignorància/ Del refinament en diuen civilització/ De la tecnificació en diuen evolució/ De la naturalesa en diuen súbdit/ De la mecanicitat en diuen humanitat i de la foscor més absoluta en diuen normalitat. LLAVORS ESTENM AL FONS DE LA CAVERNA. ARA TAN SOLS CAL CERCAR LA TORXA PER A TROBAR LA SORTIDA. POTSER LA TENIM MÉS A PROP DEL QUÈ ENS PENSEM.
Si aquestes frases, i la conclusió final, fossin obra meva hauria escrit el millor article de la meva vida. No ho són. Pertanyen a la humanitat, però qui les ha escrit es diu Sergi Pérez, filosof i professor de meditació de l’Associació Cultural el Centre de Vic.
Al llegir-les a poc a poc, una per una, vaig al·lucinar. Les compartia totes. Després vaig pensar que els meus lectors i el Diari de Manlleu es mereixien el millor i que era impossible que fos capaç d’escriure un article així.
Ho vaig posar en una balança: furtar les frases al lector i escriure l’article que tenia al cap o senzillament publicar-les malgrat no fossin obra meva.
No era una decisió que hagués de prendre amb el cap sinó amb el cor. Així doncs la resposta que vaig rebre fou molt ràpida. Calia per sobre de tot publicar les frases i renunciar a l’article que estava a punt d’escriure.
Estic content d’haver pres aquesta decisió, perquè com he dit abans, els lectors es mereixen el millor que els hi puguis donar. Que et publiquin el que penses o el què sents sempre produeix una petita dosi de vanitat. Hi ha autors que aquesta els hi surt per les orelles! Penso que aquest article, i ho dic des de la modèstia, és un acte de sinceritat i de valentia.
Com ja he dit opino que els meus lectors es mereixen el millor i el setmanari de la ciutat que estimo també. Crec que he complert sobradament amb el meu deure amb qui em llegeix i també amb el director del Diari de Manlleu. I d’això jo en dic responsabilitat. I plego d’escriure perquè avui és el 9N i m’en vaig a votar.

Article publicat al Diari de Manlleu

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*