Skip to content

QUÈ ÉS CORRECTE I QUÈ NO HO ÉS

 

La societat té una escala de valors que determina el què és correcte i el què no ho és. Moltes persones actuen a les seves vides sobre el que estipula la societat en la qual viuen. Això és el que és correcte.
La seva existència es basa en les premisses d’un pensament prestat que no és pas propi.
No accepto que ningú m’adoctrini sobre el què haig de fer amb la meva vida. Sempre però estic disposat a escoltar per aprendre quelcom.
La correcció és pròpia dels covards. No cal fer cap esforç. Si és així, pensen, deu ser per alguna cosa.
Jo intento fer el que personalment considero correcte i se me’n fot el què pensin els altres. Aquesta actitud a la vida m’ha portat molts problemes però no penso pas renunciar-hi.
Els guinyols estan molt bé per distreure a la mainada, però no serveixen per a gaires coses més.
És evident que l’actitud que proposo pot originar molts més mal de caps que la de ser un xaiet a qui li posen una esquella lligada al coll. Hi ha el perill d’equivocar-se, però també la satisfacció de corregir els errors. A més a més ,existeix la pressió del sistema, al qual no li agraden els lliurepensadors ni els que no segueixen escrupolosament les regles prescrites.
Fa uns dies vaig visionar la pel·licula “La vida és bella”. Ara no explicaré pas el seu contingut. Segur però que molts l’heu vista. Com que em va deixar emocionalment
remogut, la meva ment es va posar a reflexionar.
Com és possible que pràcticament tots els ciutadans d’una nació, la alemanya, seguissin els principis del nacionalsocialisme nazi? Què fàcil que és manipular a les masses! Quan vius de pensaments prestats no ten’s personalitat.
Evidentment la majoria del poble alemany es va empassar totes aquelles fastigoses i aberrants idees i els hi va donar suport. Hitler no hagués pogut fer res sense el suport majoritari dels ciutadans alemanys que també, van ser responsables del que va ocórrer.
Aquella guerra i el genocidi, era per a la societat alemanya el què calia fer. La correcció, el què deia el sistema.
El pensament propi cal que sigui permeable a les noves idees que l’experiència incorpora a les nostres vides. La saviesa no consisteix pas en enrocar-se. Més aviat en saber escoltar-se a un mateix i als altres i ponderar-ho tot però aquesta actitud és molt diferent a la d’acceptar idees prestades sense valorar-les, ni posar-les en dubte.
El camí de la correcció sempre porta al precipici.
“..Y es que el cielo premia a los hombres que abren su corazón y no empujan al destino en ninguna dirección…” (Gato Pérez)

Article publicat al Diari de Manlleu

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*