Skip to content

“FEO, FUERTE Y FORMAL”

No fa pas massa temps vaig escriure un article al 9 Nou, sobre Loquillo. Em vaig molestar per unes declaracions que va fer sobre Catalunya a la televisió. És sabut que el Loco és de la corda de Ciutadan’s.
Crec que em vaig passar una mica. Serveixi aquest article per a manifestar públicament el meu respecte a les seves idees malgrat que jo pensi molt diferent.
L’any 2014 Loquillo va treure un compact titulat “El Creyente” amb balades molt maques i amb una peça estrella: “Feo, fuerte y formal”. Un rock que t’aixeca de la cadira i que si estas una mica baix de moral t’envia de pet a l’espai sideral.
Sovint me la poso a YouTube. Els músics perfectes, el públic entregat, el Loco dominant l’escenari com el què és: un gran artista.
Una de les estrofes diu: “No vine aquí para hacer amigos, pero sabes que siempre puedes contar conmigo. Dicen de mi que soy un tanto animal pero en el fondo soy un sentimental”.
Us aconsello que llegiu aquest escrit mentre gaudiu a YouTube de la versió que hi ha penjada, la gravada en directe. També podeu comprar el disc al “Mallot de la Margot”.
Una estrofa d’aquesta cançó serveix, ho ha servit, per a fer publicitat d’una marca de cerveses.
“Dame una sonrisa de complicidad, y toda tu vida se detendrá. Nada será lo mismo, nada será igual, ya sabes… feo, fuerte y formal”.
Mentre escric aquest article tinc la cançó posada i m’ho estic passant d’alló més bé. Les paraules em surten soles.
“En el calor de la noche, a plena luz del dia, siempre para alegrarte el día. Soy hombre de bien a carta cabal y como el DUQUE, ( es refereix a John Wayne, al qual anomenaven amb aquest sobrenom): feo fuerte y formal”.
Si senyor! “Hombre de bien a carta cabal!”. Contra això alguns polítics no hi poden fer res. Les seves paraules, a vegades molt boniques, si no serveixen per arreglar els problemes, sobren. L’últim punt i seguit del paràgraf anterior porta un llenguatge encriptat afegit. Els que m’han d’entendre ja ho comprendran, malgrat que siguin de partits diferents. De moment deixem-ho aquí. Si cal ja parlaré amb tota la contundència i persistència necessària. Les diferències i/o els interessos particulars, haurien de quedar aparcats quan es tracta del bé comú. Els ciutadans exigim als polítics, com canta el Loco: “ Dame una sonrisa de complicidad…” perquè aquesta actitud serveix per arreglar els problemes.
Que en vagin aprenent: “Mi fama me precederá hasta el infinito y más allá. Y vive Dios que escrito está . Si doy mi palabra no se romperá”.
Gràcies Loco per fer-me passar moments agradables i plens de vitalitat. Malgrat les nostres diferències ideològiques, em sembla que tots dos compartim tres F importants: “feo, fuerte y formal”.

Publicat al Diari de Manlleu

http:www.nuvol.com/wp-content/uploads/2014/2015/loquillo/lloseta-2o12.jpg

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*