Skip to content

L’ASSASSINAT DEL CINEMA EDISON

 

Alguns lectors es recordaran del cinema Edison, el qual estava ubicat a la plaça Fra Bernadí. Tenia, dues plantes i el vestíbul, i crec que l’entrada era per on ara hi ha la sucursal del banc de Santander.
En aquella època corrupte i gris del franquisme van passar moltes coses a Manlleu. Molt poques de bones.
Ara es parla de què entre la classe política hi ha molta corrupció però no té ni comparació amb el succeïa aleshores.
Quan encara era un nen ja en camí de l’adolescència, els diumenges a la tarda anàvem al cinema Edison. Especialment a l’hivern doncs no hi havia a Manlleu gaires ofertes de lleure. Després amb els amics, concretament amb en Pere Vilaregut, donàvem voltes per sota les voltes de la plaça (voltes a sota les voltes), on ens creuàvem amb les noies de les que estàvem enamorats, i que també havien anat al cinema. Nosaltres les miràvem descaradament i elles es feien les importants i desmenjades.
Quin país més trist, Déu meu! Quanta estupidesa, quanta repressió!
Els assassins del cinema Edison, molts ja són morts. Que Déu els perdoni perquè jo no puc.
Va ser un “pelotazo” d’allò més bestia. Un crim contra els espais culturals que hi havia a Manlleu. També contra la sensibilitat d’uns noiets que malgrat la poca edat que teníem, alguns ja ens adonàvem que el franquisme era fastigós i corrupte i que a Manlleu, tot ho remenaven uns quants feixistes adinerats, amb la única finalitat de fer més i més diners amb la complicitat de l’alcalde franquista, que era especialista en fer-se ric en amb les corrupteles.(Un dia explicaré el pressupost que consta oficialment sobre el que va costar el marbre d’aquella plaça monumental i el què es va pagar en realitat).
L’enderrocament d’aquell edifici emblemàtic representà un negoci brutal. A la planta baixa sinó recordo malament s’hi va instal·lar una sucursal del “Banco HispanoAmericano”. Sí, aquell banc que en Sabina menciona en la cançó que porta per títol: “Y nos dieron las diez” on relata: “…y en lugar de tu bar me encontré una sucursal del banco HispanoAmericano, tu memòria vengué a pedradas contra los cristales…”. Posteriorment em sembla que s’hi va ubicar un concessionari de la marca de cotxes Seat. A sobre s’hi van fer pisos.
Gràcies company, no sé si et vas inventar la lletra de la cançó o et va passar de veritat, doncs coneixent la teva biografia podria ser del tot real. Jo era massa jove però tu ja t’en vas cuidar.
Tot i saber els noms i cognoms dels autors d’aquella i d’altres barbàries, sempre que publico algun article d’aquesta mena tinc cura de no escriure’ls. Entre altres coses perquè considero que els fills no en són en absoluts responsables del que fan o van fer els seus pares.
Mai oblidaré el cinema Edison, forma part de profunds records sentimentals que tinc incrustats a dins del meu cor. Forma part del Manlleu que estimo. Forma part de mi mateix.
Estimat Pere Vilaregut: quantes emocions que vam viure en aquell cinema i la de quilòmetres que vam fer per sota les voltes de la plaça!
Aquest article t’el dedico de tot cor, perquè també formes part de la meva vida.

Publicat al Diari de Manlleu

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
*
*