Gemma Such i Barberà “intenta” replicar-me a “Osona Comarca” un article que vaig publicar en aquest mateix setmanari amb el títol de Sant Martí Sescorts. Comenta que ella viu orgullosament a Sant Martí, en una magnífica casa entre dues naus d’una granja de porcs. Felicitats.
Diu també que la pudor que jo vaig qualificar irònicament “d’elefants morts”, no és res més que el suc dels purins que aboquen un parell de cops a l’any. Dos cops a l’any senyora? Manifesta així mateix que aquest sistema és el millor per a adobar la terra, fins i tot superior a les plantes de desinpacte, sempre que no es superin els límits. Senyora, els límits ja els vam superar fa temps. Sóc soci del GDT i l’estat de les nostres fonts fa plorar de ràbia. Proclama també, que els responsables dels purins som tots els consumidors. Vaja deu ser que els productors es dediquen a la cria de canaris. Assegura que jo hauré gaudit d’uns “Nadals” plens de consum de carn. I vostè que cony sap!
Senyora, no tinc cap interès en fer una consulta no vinculant, sobre les pudors de Sant Martí. Era pura ironia. Sobre les seves crítiques a l’Ajuntament de l’Esquirol, ho sento, però això no és de la meva competència.
Jo feia una broma sobre el preu de la benzina. S’ho torna a prendre literalment i proclama que no es pot permetre el consum de carburants per fer viatjar de lluny les coses que consumim. Que no ho sap que molts dels porcs que engreixem a Osona, van a parar a Holanda i altres països que prefereixen pagar i que ens quedem la merda nosaltres? En el meu article amb s
arcasme i ironia, evidentment, tot inventat, feia sortir la meva dona el meu fill i el gos,(els lectors el poden llegir a lluciaguiteras.com) Bé ella, s’ho torna a prendre al peu de la lletra i em dedica tota classe d’insults,calumnies i injuries i es posa fins i tot amb la meva relació familiar. No era la meva intenció contestar aquesta carta però la llibertat d’expressió té uns límits perfectament regulats. Vostè es mereixeria que li presentés una querella per insults, injuries, calumnies i vulneració del meu dret a l’honor.
Li desitjo que gaudeixi de la seva magnífica casa. I si els porcs són seus que creixin feliços i ben grassos.
Em vaig despertar trist, era el dia de cap d’any, estava sol a casa. Vaig asseure’m al sofà, feia vent i el cel era ben blau. Una immensa tristesa em va envair. La família, arribaria aviat. Al vespre vindrien uns amics i soparíem tots plegats. Això em va animar una mica, però definitivament estava melangiós. Vaig posar un compact disc, concretament “Un pont de mar blava” a tota pastilla. Em vaig enganxar a cantar amb en Lluís Llach.
Quan els polítics parlen d’unitat, poso una rumba al compact i començo a cantar: lairo-lai-lorailo, lairo-lai-lorà!
dubtes. De pas també sabríem qui és el responsable de tan immensa “tufejada”.
L’Ajuntament de Vic sembla que no els hi posa del tot fàcil als organitzadors de la consulta popular sobre la independència de Catalunya. Cal reconèixer que alguns altres ajuntaments ho han fet molt pitjor. Recordo als lectors que del que es tracta és de participar o no, llibertat total. Hi ha varies opcions: abstenir-se, votar sí, votar no o votar en blanc. És un acte profundament democràtic perquè les consultes als ciutadans – malgrat el que digui la Constitució espanyola, que dificulta enormement que siguin vinculants- són el cor i l’essència de la democràcia.
No puc marxar d’Osona, i us prometo que ho faria de bon grat. Potser per a ser sincer hauria de dir que no sóc prou valent. Ja tinc 52 anys, un negoci amb uns quants treballadors, una casa, una família i tot això pesa molt.
A Vic hi ha moltes esglésies quasi sempre buides. La societat es va apartant de la jerarquia catòlica però ells viuen en un altre món. Per què el bisbe vol més esglésies si en les moltes que té quasi no hi va ningú?
Sóc soci de l’Aliança però des de que s’ha creat el consorci hospitalari les coses han empitjorat de manera alarmant. S’està barrejant la sanitat privada amb la pública i això no és bo per a ningú.